Cristina Martínez Álvarez és doctora en Arqueologia (2025) per l'Instituto d'Arqueologia i Etnologia de l'Acadèmia Polaca de les Ciències. Especialitzada en tecnologia ceràmica, sistemes de producció i xarxes d'intercanvi, integrant estudis ceràmics clàssics i noves tècniques arqueomètriques com la petrografia en làmina prima i l'estudi de produccions vidriades mitjançant SEM-EDS.
Acumula més d'una dècada d'experiència en prospecció, direcció d'excavacions i treball de laboratori, treballant en equips multidisciplinaris tant nacionals com internacionals. La seva recerca combina arqueometria i enfoc espacial per a refinar cronologies, seguir la cadena de producció–distribució–consum des dels tallers fins a les llars i explicar el canvi tecnològic i els seus motors socials, oferint protocols transferibles i una lectura material de processos com el d'islamització cultural i de l'articulació entre el món urbà i rural.