El jaciment arqueològic de Pla d'Almatà (Balaguer, Lleida, Espanya) és la ciutat abandonada de Madîna Balaghí, situada a l'anomenada Frontera Alta d'Al-Andalus.
Les seves 27 hectàrees estan delimitades per una muralla a l'oest i al nord i per penya-segats del riu Segre a l'est i al sud. També hi ha un castell al costat sud que es va convertir en palau al segle XI.
L'ocupació islàmica de Balaguer es remunta al segle VIII i es va allargar fins al començament del segle XII. D'aquesta ocupació s'han excavat diverses cases, una maqbara i una sèrie de forns ceràmics. A l'actual nucli urbà de Balaguer s'han trobat trams de muralla i altres restes arquitectòniques procedents d'aquest període. A més, el canal de reg que neix al riu Segre i que encara rega una gran superfície cultivada és contemporani de la ciutat islàmica.
Madîna Balaghí va caure sota el domini del comte Ermengol VI d'Urgell el 1105, després d'un llarg setge que va suposar l'expulsió de la població musulmana.
