La manera en la que els éssers humans i la vegetació han interactuat i coevolucionat al llarg el temps, com la identitat d’una comunitat pot estar lligada a una planta o a un ecosistema específics, y com les migracions antropogèniques, els diversos usos del sòl i els processos d’explotació de recursos, així com els intercanvis culturals, han modelat els paisatges al llarg dels mil·lennis constitueixen els temes centrals que guien la meva recerca com a arqueòloga i palinòloga. En concret, el meu objectiu és comprendre com es van desenvolupar aquestes transformacions en les zones de contacte —àrees on convergeixen diferents tipus de vegetació o entorns, com fronteres o altres espais marginals—, llocs que històricament van propiciar el trobament entre diferents comunitats humanes.
Per abordar aquestes qüestions, utilitzo un enfoc multiproxy que inclou l’anàlisi de pol·len, els palinomorfs no pol·línics i la reconstrucció de senyals de foc, aplicat tant a dipòsits naturals com a arqueològics. Aquesta metodologia va permetre investigar com es van configurar els paisatges i com les comunitats humanes van respondre als canvis climàtics o a les pertorbacions naturals, així com a dinàmiques socioeconòmiques i polítiques.